Inici‎ > ‎Notícies Sanitat‎ > ‎

1 de Desembre, 'Dia Mundial de la lluita contra la SIDA des de l'àmbit sanitari'

1 de des. 2016, 11:37 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB   [ actualitzat el 1 de des. 2016, 11:38 ]

 L'1 de desembre de 1988 es va commemorar per primera vegada el dia Mundial de la lluita contra la sida, des de llavors el virus ha matat més de 25 milions de persones a tot el món, sent una de les epidèmies més destructives de la història. Afortunadament avui en dia, gràcies a 30 anys d'investigació científica i als nous tractaments retrovirals cada vegada més perfectes, encara que no s'ha eradicat la malaltia, som capaços d'impedir que avanci en la persona infectada, així com que es transmeti. Això ha fet possible dir que avui estem parlant d'una malaltia crònica molt suportable si es detecta en els seus primers moments.

Per contra, socialment no s'ha avançat molt en la por que suscita i en l'estigma que pateixen les persones que pateixen VIH i SIDA, els quals són totalment desproporcionats amb la realitat de la malaltia en l'actualitat. La discriminació que avui dia pateixen les persones afectades continuen vigents gairebé com el primer dia, el que no és just ni raonable.
 
El passat 18 de desembre, la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) va estar participant, igual que ja ho vam fer en les I Jornades, en les II Jornades sobre VIH i discriminació laboral. El nostre company Agustín Reollo, metge de Família, ens va representar en aquesta Jornada que va ser un espai per a l'anàlisi i el debat sobre la realitat laboral de les persones amb VIH. A més aquesta trobada forma part de la tasca conjunta que CCOO, UGT, Cesida, FELGTB i Treballant en Positiu, desenvolupen en els últims temps, responent al compromís de defensar els drets de les persones amb VIH i SIDA en l'àmbit laboral.  
 
Segons es va explicar en la Jornada, l'assignatura pendent en el combat contra el VIH és la prevenció, ja que malgrat tots els avenços científics, el nombre de persones infectades al nostre país està estancat en els últims anys, i encara el 50% de els casos detectats presenten un diagnòstic tardà, la qual cosa resulta nefast per aturar l'avanç del virus i impedir que es transmeti a altres persones.
 
La principal via de transmissió són les relacions sexuals sense protecció, sobretot entre homes, pel que resulta imprescindible reposar els molts recursos retallats en els últims anys per al desenvolupament d'activitats per a la prevenció. El personal sanitari, un cop més, resulta clau en la prevenció i en l'orientació de les persones que mantenen relacions de risc cap a una detecció primerenca. Un cop més també es requereix formació i sensibilització per al personal, a més dels temps suficients en les consultes, sobretot d'Atenció Primària, per a la prevenció i la promoció de la salut.
 
Entrant a parlar de VIH i àmbit laboral, el nostre sector és clau tant quan parlem de riscos laborals com de la lluita contra la discriminació laboral de les persones afectades. A la primera qüestió, segons ens va explicar Agustí Reollo, cal dir que estudis prospectius realitzats en treballadores i treballadors sanitaris han estimat el risc mitjà de transmissió després d'una exposició percutània a sang en un escàs 0,3%. D'altra banda, si parlem d'activitats laborals que puguin representar un perill de transmissió, només hi ha prevista una vegada i amb matisos: el personal sanitari que realitza tècniques invasives. Qualsevol altra activitat laboral no representa cap perill si s'observen les mesures de seguretat universals.
 
El risc quan un treballador o treballadora sanitària realitza una tècnica invasiva (una operació, per exemple) està estimat en una possibilitat de transmissió cada cinc milions de contactes. Aquesta estimació no té en compte si aquesta persona està en tractament retroviral, si és així i se segueix el control establert per a tothom zero positives en general, mantenint una càrrega viral petita, el risc es minimitza tot el que qualsevol risc pot arribar a minimitzar-se. 
 
Per a major garantia, tant per a la persona que rep l'atenció com per a la professional, s'aconsella establir un protocol de control sent de gran rellevància la confidencialitat i la preservació de la identitat del professional.
 
També cal tenir en compte quan parlem de VIH i SIDA que el 60% del total de joves i adolescents, així com el 51% de la població adulta afectada, són dones. Segons l'OIT, les dones estan més exposades que els homes a la infecció senzillament perquè com més gran és la pobresa, l'exclusió social o la precarietat laboral i econòmica, més gran és el risc d'infecció. L'ONU adverteix que la propagació de la malaltia també presenta una desigualtat de gènere, i la pitjor part, com sempre, toca les dones.
 
Des de la FSS-COO venim exigint al Ministeri de Sanitat una revisió urgent de la normativa sobre l'activitat professional del personal sanitari amb VIH, ja que la vigent data del 1998 i està absolutament desfasada. Així mateix, exigim polítiques i recursos per a la prevenció i contra la discriminació de les persones afectades, que contemplin la dimensió de gènere. 

Silvia Espinosa, secretària de la Dona FSS-CCOO

Comments