Inici‎ > ‎Notícies Salut Laboral‎ > ‎

Salut i feina als 60-Quimera o realitat ?

26 de des. 2016, 23:39 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB
Espanya segueix el seu procés d'envelliment. Segons les dades del padró continu (INE), a 1 gener 2015 havia 8.573.985 persones majors (65 i més anys), el 18,4% sobre el total de la població (46.624.382). Segons la projecció de l'INE, en 2061 hi haurà més de 16 milions de persones grans (38,7% del total). Amb una població cada vegada més envellida ens trobarem amb treballadors i treballadores amb problemes de salut crònics i necessitats específiques, sobretot en els llocs que impliquen una elevada càrrega de treball físic i mental. I la qualitat de vida d'aquests anys de més no serà igual per a tota la població, ja que l'envelliment augmenta les desigualtats.
El 2011, el Govern va ampliar l'edat de jubilació fins als 67 anys, obviant que determinades ocupacions manuals suposen tal desgast físic que és impossible arribar a aquesta edat fent la mateixa feina. De fet, segons la VII Enquesta Nacional de Condicions de Treball, un 34,7% de les i els treballadors considera que no podrà fer la mateixa feina passats els 60 anys. Aquests percentatges s'eleven en determinats sectors d'activitat: fins a més del 52% en construcció i mineria, el 51% en hostaleria i fins a un 50% en el sector agrari.Una falsa creença presenta a la gent gran amb bones condicions de treball. No obstant això, el 60% dels operadors industrials o els obrers de la construcció de més de 50 anys treballa en posicions penoses amb una clara exposició a riscos ergonòmics. En aquesta situació es troba el 40% de treballadors i treballadores agrícoles, de neteja i comerç. Són persones que segueixen treballant en les mateixes condicions que quan eren joves. El esperable era pensar que l'organització del treball hauria reduït l'exposició de les i els treballadors de més a riscos ergonòmics, però la realitat mostra que no és així.A les grans empreses industrials hi havia una forma d'organització de la feina que tenia en compte el fet que un treballador o treballadora major havia de canviar el seu grau d'exposició a aquests riscos. Hi ha molts convenis col·lectius que plantegen, per exemple, que els majors de 50 no facin torns de nit, però el que veiem és que aquestes reduccions en l'exposició al treball més penós no estan afectant a determinats grups professionals, sobretot en els que hi ha majoria de dones.Els exigents ritmes de treball es generalitzen a totes les edats i les exposicions a riscos psicosocials dels majors de 50 anys també són importants. Són professionals que acumulen exposicions, perquè amb menys de 30 anys ja estaven suportant condicions de treball nocives per a la salut tant física com psíquica. Per exemple, pel que fa a la manca de perspectives professionals ens trobem que en molts grups ocupacionals, els treballadors i treballadores de menys de 30 anys ja manifesten un alt nivell d'exposició a aquest risc: gairebé el 70% en neteja i auxiliars de casa, i dels que treballen en cadenes industrials o en el sector agrícola, i gairebé el 50% en el sector salut o de la construcció. Òbviament, els efectes d'aquesta insatisfacció s'incrementen per sobre dels 50 anys.Davant d'aquesta situació es fa més necessari que mai garantir unes condicions de treball segures i saludables des de l'inici de la vida laboral, promovent el treball sostenible i l'envelliment saludable. Només unes condicions de treball decents al llarg de tota la vida laboral permeten envellir de manera saludable i arribar a la jubilació en bon estat de salut.A més, els canvis que es produeixen a nivell de les capacitats funcionals en relació amb l'edat han de ser considerats en l'avaluació de riscos i gestionats mitjançant mesures correctives en el treball: implantar mesures ergonòmiques acords amb l'edat de les i els treballadors, promoure la mobilitat dins de l'empresa; és a dir, assignar a les persones de més edat funcions que s'ajusten millor a les seves necessitats canviants i capacitats, o incorporar noves tecnologies per al desenvolupament d'activitats més pesades.Es tracta, en definitiva, de promocionar una cultura preventiva a l'empresa i millorar les actuacions en aquest sentit. Una cosa que només és possible fomentant la participació de treballadors i treballadores de totes les edats. Sense aquesta cultura preventiva, parlar de treball saludable a totes les edats i d'envelliment actiu és una quimera.
* Raquel Payo Pobla és secretària regional de Salut Laboral de CCOO de Castella-la Manxa.

Comments