Inici‎ > ‎Notícies Salut Laboral‎ > ‎

El 61,5% de les malalties declarades l'any 2014 correspon a dones treballadores

23 d’oct. 2015, 1:57 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB

CONSOL JARABO *

Les últimes dades publicades per l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT) posen en relleu un canvi important en la visibilització de les malalties professionals de les dones treballadores a la Comunitat Valenciana. El 61,5% de les malalties declarades l'any 2014 correspon a dones treballadores, enfront del 38,5% dels seus companys homes. Ara que les estadístiques comencen a descriure adequadament la realitat, la inclusió d'una perspectiva de gènere en les polítiques de salut laboral de les empreses i de les administracions és inexcusable.


Com tothom sap, la infradeclaració de les malalties professionals és una pràctica generalitzada de les mútues. El fenomen comença a produir-se amb claredat des que el 2005 una ordre del Ministeri de Treball estableix que fossin aquestes entitats les que sostinguessin econòmicament les prestacions d'incapacitat per malaltia professional. A partir d'aquest moment es trunca a tot Espanya el procés d'augment progressiu de declaració de malalties professionals i la baixada va ser escandalós. Es va passar de 28.728 malalties professionals declarades a 2.004-17.010 el 2007 i 15.711 el 2012. La pràctica va ser tan nefasta que el 2008, el Ministeri de Treball i Afers Socials es va veure obligat a publicar una circular advertint a les mútues que s'investigarien les denegacions de malaltia professional. Des de llavors els reconeixements s'han mantingut al voltant dels 17.000 anuals, és a dir, s'ha mantingut el subregistre de malalties professionals a Espanya, que alguns estudis han estimat al voltant del 79%. A més, els increments en els reconeixements de les malalties professionals s'han produït, sobretot, a costa de les malalties sense baixa: mentre el 2007, les malalties sense baixa suposaven un 32% de tots els reconeixements realitzats, en 2014 aquest percentatge ascendia al 52%.


L'actual Govern no ha fet res per aturar aquesta situació, és més, les últimes modificacions legals introduïdes en l'organització han augmentat la capacitat d'intervenció de les mútues just en la direcció oposada al que desitjable. No obstant això, la realitat és tossuda i aflora amb contundència quan l'atenció primària es posa a treballar de forma adequada, derivant a les mútues les patologies que estan clarament relacionades amb el treball.


N'hi ha prou amb programes com el SISVEL (Sistema d'Informació Sanitària i Vigilància Epidemiològica Laboral) posat en marxa per la Generalitat valenciana, que recull les sospites de malaltia professional detectades pels metges de família i especialistes de la sanitat pública, perquè aflori la gravetat de la situació de les dones: la precarització de la feina en el sector serveis provoca que les dones emmalalteixin a causa de la feina. Per qualsevol és fàcil imaginar de quina manera estan treballant avui les dones del sector de neteja i hostaleria a la costa mediterrània o les dones que treballen en els magatzems agroalimentaris: a preu fet, amb salaris precaris, amb alts ritmes d'exigència i amb por de demanar- una baixa per si són acomiadades. Com les dones que treballen en residències de gent gran o de persones amb discapacitat, sotmeses a més a sobreesforços. Això és el que està darrere de les estadístiques que reflecteixen un important increment de les malalties professionals en dones a la Comunitat Valenciana. Això i uns professionals de l'atenció sanitària pública que estan fent bé la seva feina en la utilització del SISVEL.


Així que el focus es posa en les consultes d'atenció primària, on es visualitzen els efectes del treball precari, surten a la llum les malalties de les dones. El SISVEL ha permès detectar aquesta situació i s'ha produït un increment de 10 punts en el reconeixement de les malalties professionals patides per dones respecte a 2013, tot i que el nombre de treballadores és inferior al dels treballadors.


Les malalties professionals més declarades en dones són les malalties osteomusculars (75-80%). La principal és la síndrome del túnel carpià. Es tracta de la compressió del nervi mitjà al canell que produeix formigueig, dolor nocturn en mans i pèrdua de força. La següent malaltia més freqüent és l'epicondilitis, dolor al colze, coneguda popularment com colze de tennista, encara que la pateixen amb més freqüència les xarcuteres o netejadores: apareix quan s'intenta aixecar un pes amb el palmell de la mà mirant cap avall i no passa si s'aixeca el pes amb el palmell cap amunt. Les males condicions ergonòmiques i la intensificació del treball són els principals responsables d'aquestes lesions: treballs que exigeixen postures forçades, tasques monòtones i repetitives, mètodes de treball inadequats i, més sovint del que es pensa, aixecament de càrregues. Hi ha prou coneixements sobre mesures preventives, però es necessita voluntat empresarial i política per posar-los en pràctica.


Tot i que el major nombre de malalties correspon a trastorns musculoesquelètics, també hi ha altres grups en què les dones es veuen més afectades que els homes i, en canvi, no se'ls reconeixen tot just incapacitats permanents. Ens estem referint a malalties de la pell no causades per agents químics, físics o biològics.


CCOO ha abanderat l'exigència que totes les malalties que tinguin el seu origen en el treball siguin declarades com a tals. En els últims anys, amb la posada en marxa del SISVEL, s'ha aconseguit incrementar la declaració de malalties professionals i això és una dada positiva. No obstant això, a les estadístiques no li segueixen les polítiques actives de promoció de la salut laboral. El 2013, CCOO ja va denunciar que més del 50% de les malalties professionals les estaven patint les dones; exigir que s'analitzaran les causes i es plantegés un pla de treball per millorar les condicions de treball i, per tant, reduir l'exposició i la malaltia. Des de llavors ens hem trobat amb una negativa de la patronal i un 'deixar passar' de l'Administració. Les dades publicades per l'INVASSAT sobre 2014 ens porten a seguir exigint la introducció urgent d'un enfocament de gènere en les polítiques preventives que posi a les dones com a objectiu prioritari.


CCOO continuarà reivindicant en els centres de treball, al carrer i en tots els àmbits de representació que la prevenció dels riscos laborals ha d'estar entre les prioritats de les empreses i que aquesta no és possible oblidant les dones. El sexe i els rols de gènere tenen el seu impacte en la vulnerabilitat biològica, en l'exposició a riscos, en la prevenció dels mateixos, en l'accés a recursos de promoció i prevenció, en la incidència de les malalties, a la clínica i en l'evolució de les mateixes, en les repercussions socials i culturals de la salut i la malaltia, i en la pròpia resposta dels serveis i sistemes de salut, i, en general, en tots els aspectes de la vida i de la salut d'homes i dones.


Els que han utilitzat la crisi com a coartada per reduir la inversió, per prevenir la sinistralitat i les malalties professionals, l'han utilitzat també per rebaixar les exigències de condicions de treball, creient que la inèrcia de molts anys millorant resultats s'anava a mantenir de manera indefinida , però això no ha estat així i les dones estan sent un grup especialment afectat.


Fan falta polítiques decidides que exigeixin a les mútues i als serveis de prevenció que compleixin la funció que tenen assignada, ja que només així s'aconseguirà que les millores que introdueixen programes com el SISVEL arribin a tots els treballadors i treballadores. Les dades que acabem d'exposar han demostrat que aquest sistema és una bona eina per fer aflorar possibles malalties professionals, però són els metges de família els que més la utilitzen, juntament amb els de medicina especialitzada (74%) enfront d'un ridícul 2 % de les unitats de vigilància de la salut dels serveis de prevenció i un 24% de les mútues. Hi ha moltíssima feina per fer i és inajornable.


* Consuelo Jarabo és secretària de Salut Laboral i Medi Ambient de CCOO del País Valencià.


Comments