Inici‎ > ‎Notícies Salut Laboral‎ > ‎

28 d'abril, un homenatge a les víctimes de la COVID-19 i a la feina dels treballadors dels serveis essencials

21 d’abr. 2020, 8:46 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB

Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de CCOO Murcia ...La pandèmia posa en evidència que la salut laboral i la salut pública són drets que han de prioritzar-se per sobre de qualsevol altre

- CCOO i UGT, amb motiu del 28 d'abril, Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, destaquen que la pandèmia ha evidenciat l'associació indissoluble de la salut laboral i la salut pública, i la feblesa de la prevenció de riscos laborals a Catalunya.
- Tots dos sindicats consideren que després de la COVID-19 la salut i la seguretat de les persones treballadores ha de convertir-se en un eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques.


CCOO i UGT han elaborat un manifest en el qual afirmen que aquest 28 d'abril no pot ser com el d'altres anys, perquè ens enfrontem a una crisi sanitària mundial, com no es recordava des de fa més d'un segle, que ha portat als sistemes sanitaris més enllà dels seus límits, ha paralitzat gran part de l'activitat econòmica i, la qual cosa és més greu i dolorosa, s'ha emportat desenes de milers de vides només a Espanya i a Catalunya.

Per això, el record aquest 28 d'abril és per a aquestes víctimes, per als seus familiars, i amics i companys i companyes de treball, però també per a les persones treballadores, que encara a risc de la seva salut, han donat la batalla a aquesta malaltia en primera línia.

Són els treballadors i treballadores dels serveis essencials com, per exemple, les persones que treballen en el sistema sanitari, en les residències de persones grans i dependents, en atenció domiciliària i serveis socials, a correus i serveis de paqueteria, en els serveis funeraris, en els comerços d’alimentació, en la producció agroalimentària, en el transport de mercaderies i en el transport públic, en seguretat, en els subministraments d’aigua i energia, en la neteja, en l’educació, en els serveis bancaris... Tots i totes han demostrat la importància de la classe treballadora per a garantir el funcionament de la nostra societat.

Tots dos sindicats consideren que la pandèmia ha posat de manifest una realitat: la salut laboral és indissociable de la salut pública. De fet, els contagis en l'àmbit laboral i en els desplaçaments vinculats han estat importants vectors de propagació del virus.

Han quedat en evidència les polítiques que pretenen prioritzar els beneficis empresarials sobre altres drets prioritaris, com són la salut i el treball, en unes condicions dignes. Així, les polítiques d'austeritat imposades per a abordar la crisi de 2008 van arrasar els drets socials i laborals. Fruit d'aquestes retallades es van delmar els serveis públics, que ara es revelen imprescindibles, com la sanitat pública. També es van reduir les inversions en prevenció de riscos laborals a les empreses i de finançament de polítiques públiques actives en matèria preventiva.

La conseqüència va ser clara: pitjors condicions de treball, major precarietat laboral, i un repunt en l'última dècada dels accidents de treball i de les malalties professionals, encara que continua existint una infradeclaració d'aquestes.

La prevenció és un dret, no un negoci

En el manifest les organitzacions sindicals destaquen que, des de l'aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, fa 25 anys, s'ha desvirtuat la prevenció i, en molts casos, s'ha contemplat com un negoci, no com un dret, en externalitzar-se la seva gestió. A més, s'han evidenciat també els buits institucionals i l'escassa actuació pública per a regular mínimament “el mercat de la prevenció” i acabar amb la seva mercantilització.

Així, encara que els serveis de prevenció són indispensables per a l'organització de les activitats preventives a les empreses, en molts casos han mostrat limitacions per a minimitzar les exposicions al virus. El paper dels serveis de prevenció aliens ha estat escandalós, ja que no han desenvolupat, ni abans, ni per descomptat ara, una veritable prevenció a les empreses, sinó que s'han limitat a tramitar la documentació requerida amb la finalitat de complir, a efectes merament formals, amb la normativa.

Algunes demandes

Tant CCOO com UGT consideren que per a aconseguir la plena integració de la salut laboral en la salut pública és precisa una major coordinació entre els departaments de sanitat i de treball tant en l'Administració General de l'Estat, com al Govern de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, en lloc de reforçar les institucions que haurien de liderar aquest procés, com l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL), s'han reduït les seves plantilles.

Els propers mesos caldrà abordar, des de la mesa de diàleg social que CCOO i UGT hem demanat impulsi el Govern de la Generalitat amb agents socials, un nova estratègia de la seguretat i salut per als propers anys a Catalunya, perquè des de l’anàlisi d’aquesta crisi es reforcin els sistemes preventius, es doti de recursos a tots els agents implicats i es garanteixi la seguretat i salut de totes les treballadores i treballadors.

A més, l'escassetat d'inspectors de treball, a Espanya i a Catalunya, que tenen una de les ràtios més baixes d'Europa, ha dificultat en gran manera l'atenció a les denúncies que persones treballadores i sindicats hem presentat.

A això s'afegeix un altre obstacle: el criteri seguit per l'Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que ha renunciat a paralitzar activitats per risc greu i imminent de contagi davant el coronavirus o a proposar sancions en una majoria de situacions.

Malgrat totes aquestes barreres, tots dos sindicats continuaran treballant per afrontar aquesta crisi sanitària i continuaran denunciant on calgui i exigint el compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, posen en valor l'acció dels milers de delegats i delegades de prevenció i els comitès de seguretat i salut.

Finalment, assenyalen que després de la COVID-19, la salut i la seguretat de les persones treballadores ha de convertir-se en un eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques. Per això, és necessària la capacitat de mobilització del conjunt dels treballadors i treballadores. No podem consentir que el sistema econòmic es contraposi a l'important, que és la salut i la vida de les persones treballadores.

Trobareu el manifest conjunt a internet: https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2020/28abril2020_manifestconjunt.pdf

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 21 d'abril de 2020     
Comments