L'acció sindical de CCOO en la lluita contra el càncer és anterior a la pròpia legalització del sindicat en 1977, com testifiquen les accions desenvolupades en la clandestinitat per a denunciar els efectes de l'amiant en la salut de les treballadores i els treballadors. En 2011 això es va substanciar amb la posada en marxa de la campanya sindical “Càncer Zero en el Treball” que es manté en l'actualitat i que va inspirar la campanya “Stop *Cancer *at *Work” de la Confederació Europea de Sindicats.

Demà, 4 de febrer i en ocasió del Dia Mundial del Càncer, des de CCOO volem reiterar el nostre compromís al davant a una epidèmia que sofrim des de fa dècades i que va en augment. Però, com no podria ser d'una altra manera, volem incidir en com afecta a les persones treballadores, visibilitzant que una part d'aquests càncers tenen el seu origen en l'activitat laboral i la necessitat d'impulsar la seva prevenció en les empreses.

Les campanyes públiques de prevenció del càncer posen èmfasi en factors de risc individuals i llancen missatges per a millorar hàbits individuals (prevenció del consum de tabac i alcohol, alimentació equilibrada, promoció de l'exercici físic) que secundem des del sindicat. Però habitualment s'obvien factors col·lectius, oblidant que les condicions de treball són responsables d'almenys 10.000 nous casos de càncer anuals a Espanya, sent la primera causa de mort en el treball. Malgrat això, aquests casos continuen romanent ocults i solament s'han comunicat 50 parts de malaltia professional per càncer en 2020 i 51 en 2021.
Algunes dades mostren a les clares la dimensió del problema:

· Moren més persones per càncer laboral que les que el fan per accident de treball i per accident de trànsit juntes.

· Segons l'Organització Internacional del Treball, cada any moren 600.000 persones en el planeta per càncer laboral, una cada 52 segons.

· No existeixen registres oficials, però segons l'única estimació disponible, la quarta part de la població laboral espanyola està exposada a agents cancerígens

· L'evidència científica demostra que entre el 4 i el 10% del total de casos de càncer diagnosticats entre la població en general és degut a exposicions laborals a agents cancerígens. Però si s'analitza la població laboral exposada a aquests agents el percentatge arribaria al 25 i el 30%.

Les exposicions professionals són perills evitables als quals els individus s'exposen de forma no voluntària. Ningú té per què acceptar un major risc de càncer en el treball, especialment si la causa és coneguda, i les empreses tenen l'obligació legal d'avaluar el risc i adoptar mesures preventives. Els càncers professionals poden evitar-se amb l'adopció de les mesures preventives adequades. És urgent fer prevenció avui per a evitar nous càncers en el futur.

El compromís i la lluita de CCOO i dels sindicats europeus enfront del càncer laboral ha aconseguit que en els últims anys s'hagin aprovat 3 modificacions de la Directiva de Cancerígens i Mutàgens que a poc a poc, i a vegades amb retard, s'estan traslladant a la legislació espanyola. S'ha aconseguit la classificació com a cancerígenes de substàncies molt rellevants, com la pols respirable de sílice cristal·lina o els fums dièsel, i s'ha ampliat significativament el nombre d'agents cancerígens amb valor límit obligatori.

Recentment, l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball ha posat en marxa la campanya “Evitem Avui el Càncer Laboral de Demà”, a la qual ens hem adherit des de CCOO per ser al nostre judici necessària i encertada, però que hauria de ser reforçada amb actuacions preventives i de vigilància i control per part del Govern. En opinió de CCOO encara són necessàries mesures de més calat per a protegir la població treballadora enfront del càncer, entre les quals destaquem:

· Assegurar que les empreses compleixen amb la seva obligació d'informar els treballadors sobre els productes que utilitza o dels quals està envoltat. Han de tenir a la seva disposició les fitxes tècniques de seguretat.

· Reforçar el principi de substitució d'agents cancerígens, obligant les empreses a demostrar prèviament la no existència d'alternatives disponibles per a autoritzar el seu ús.

· Establiment de límits més estrictes per a substàncies com el cadmi, la pols de fustes, el crom VI, la sílice cristal·lina o els fums dièsel, entre altres, ajustant-los a l'evidència científica existent.

· Trasposició immediata de la Directiva de Radiacions Ionitzants, que redueix a un terç el límit de concentració de radó en els centres de treball, un gas radioactiu que causa càncer de pulmó. El pròxim 6 de febrer es complirà el quart any de superació del termini de trasposició, la qual cosa és intolerable.

· Inclusió en l'àmbit d'aplicació del RD de cancerígens aquelles activitats per a les quals l'Organització Mundial de la Salut ja ha demostrat la seva relació amb el càncer: perruqueries, extinció d'incendis, pintura o indústries de cautxú, del petroli o foses, entre altres.

· Creació de registres de persones treballadores exposades i d'empreses amb el risc d'exposició a cancerígens per a millorar la notificació de casos càncer laboral i garantir la seva adequada vigilància de la salut una vegada finalitzada la seva vida laboral.

· Posada en marxa un pla nacional per a erradicar l'amiant instal·lat i aprovar en el Congrés dels Diputats la creació del fons de compensació a les seves víctimes.
És innegable que s'han aconseguit avanços en els últims anys, però encara queden molts reptes pendents. El camí s'ha iniciat, però fa falta més ambició per a aconseguir l'objectiu de Càncer Zero en el Treball.

Milions de treballadors utilitzen diàriament substancies que poden produir càncer on les millors eines per a prevenir-los estan un adequat sistema preventiu on informació és clau, la substitució de productes indispensable i una vigilància de la salut de qualitat i adaptada als riscos als quals les treballadores i treballadors estan exposats.

La nostra experiència sindical en salut laboral en el decurs del temps ens mostra com en la majoria de casos, les avaluacions de riscos laborals i la proposta de mesures preventives no tenen en compte la perspectiva de gènere, és a dir, no es consideren les diferències biològiques entre homes i dones, ni les desigualtats que pateixen les dones.

Des de CCOO de Catalunya i amb col·laboració amb ISTAS, hem realitzat la revisió i anàlisi de la distinta literatura científica i preventiva existent, tant a escala europea i internacional, com estatal i autonòmica, respecte de l’abordatge de la perspectiva de gènere en l’aplicació dels mètodes d’avaluació i la definició de mesures preventives.

Situem en aquest document les conclusions més rellevants, així com tota una sèrie de criteris preventius i sindicals, per facilitar als nostres delegats i delegades de prevenció, la realització de propostes per introduir aquesta perspectiva en les activitats preventives i en la negociació col·lectiva en salut laboral.

Aquest projecte s’emmarca dins de les accions realitzades per CCOO de Catalunya per al desenvolupament dels objectius acordats en l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026, i en concret permetrà impulsar l’objectiu transversal i l’objectiu operatiu (OP 1.4) relatius a la integració de la perspectiva de gènere en la salut laboral.

Feu clic per veure l’informe tècnic sobre la Mirada de gènere en la identificació de riscos

Amb el suport de:

      'Som essencials per garantir la seguretat i la salut'

El reconocimiento del Accidente de Trabajo se determina de forma directa en el Real Decreto-Ley aprobado esta mañana, y se reconoce a quienes prestan servicios en centros sanitarios y socio-sanitarios, y que hayan contraído la enfermedad COVID-19 durante cualquiera de la fases de la pandemia, por haber estadio expuesto a ese riesgo específico durante la prestación de servicios sanitarios y sociosanitarios. Estas personas, o sus familiares en el caso de que desgraciadamente hayan fallecido, podrán solicitar el reconocimiento de accidente de trabajo hasta el mes posterior a la finalización del estado de alarma, previsiblemente julio.

Este reconocimiento, debe entenderse, alcanza a las prestaciones de incapacidad temporal, incapacidad permanente, así como todas las prestaciones de muerte y supervivencia que se puedan derivar de las mismas. Garantizando de este modo el nivel más alto de protección social que ofrecen las prestaciones de Seguridad Social, al exigir menores requisitos de acceso y cuantías más altas en las prestaciones.

Para CCOO es indudable que los contagios masivos se han producido en el trabajo por la escasez de equipos de protección individual y por la utilización, en muchos casos, de equipos que se han demostrado defectuosos. Y en este sentido sus servicios jurídicos orientarán a las personas afectadas para que, en función de las situaciones concretas en las que se hayan producido los contagios, puedan reclamar todas las mejoras previstas para los Accidentes de Trabajo cuando no se han cumplido las medidas de prevención de riesgos laborales, como el recargo de prestaciones que pueden incrementar las cuantías de éstas.

En este sentido, la norma aprobada supone un indudable avance en la cobertura a la que tenían derecho, en opinión de CCOO, las personas trabajadoras en los sectores afectados al reconocimiento del accidente de trabajo aprobado hoy.

No obstante, limitar la efectividad de la norma a quienes han contraído la enfermedad hasta el mes posterior a la finalización del estado alarma es insuficiente y, en nuestra opinión, insostenible. Una persona infectada en su desempeño profesional en un centro sanitario tras la finalización de ese periodo, no puede tener un tratamiento distinto a las personas infectadas durante el mismo. Debe incluirse también la previsión de incapacidades permanentes futuras por secuelas. Por otra parte, la aplicación de esta norma debe incluir al personal expuesto a los mismos riesgos en transporte sanitario, servicios funerarios o servicios auxiliares en centros sanitarios o socio-sanitarios (limpieza, servicio de comidas,…) Así se lo hemos trasladado al Gobierno y defenderemos ese criterio en la aplicación concreta de esta norma y, en su caso, la adaptación normativa de la misma para trasladar la máxima seguridad jurídica a las personas afectadas.

Lo anterior, sin perjuicio de que sigue abierta la cuestión de que se reconozca como enfermedad profesional, así como la necesidad de actualizar el cuadro de enfermedades profesionales, apenas invariado desde su puesta en marcha hace varias décadas, y la revisión del procedimiento que actualmente regula este tipo de enfermedades de origen profesional.

El sindicato insta al Ejecutivo a que facilite el reconocimiento, a todos los efectos, de accidente laboral a las bajas del personal del transporte sanitario, sector sanitario y sociosanitario, así como funerarios, contagiados por COVID-19 en el desarrollo de su actividad profesional.

Des de la FSS-CCOO anem a sol·licitar a les Comunitats que ens facilitin el llistat amb el repartiment de màscares defectuoses, per assegurar la vigilància de la salut de tot el personal que hagi pogut utilitzar aquest lot defectuós en tasques que impliquessin una protecció elevada.

Igualment, sol·licitarem, tant a Administracions com a empreses, que el personal que hagi utilitzat aquestes màscares defectuoses passi la quarantena i se li faci de forma prioritària el test PCR.

Des de la FSS-CCOO vam mostrar la nostra preocupació perquè aquestes màscares hagin pogut ser distribuïdes a centres sociosanitaris i sector funerari, per la qual cosa vam sol·licitar informació de la llista de repartiment.

La pandèmia posa en evidència que la salut laboral i la salut pública són drets que han de prioritzar-se per sobre de qualsevol altre