CCOO de Catalunya denuncia la caiguda dels salaris reals

15 de nov. 2017, 9:34 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB

Valoració de les dades de l'IPC d'octubre de 2017


Foto En l'àmbit estatal, la inflació anual de l’IPC a l’octubre se situa en l’1,6%, dues dècimes per sota de l’IPC del setembre, fet que constata un ritme de creixement constant dels preus. Aquesta inflació es dona per l’augment dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques (2,3%), bàsicament per l’encariment del preu de la fruita. En canvi, creixen menys que un any enrere els preus del transport (2,2%) i de l’habitatge (2,2%), degut al menor encariment de l’energia respecte de l’any anterior.

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau tres dècimes i se situa en el 0,9%.

En termes mensuals, l'IPC registra una variació del 0,9% amb un despunt dels preus del vestit i calçat (11,1%) per la introducció en el mercat de la roba de nova temporada. També creixen els preus de l’habitatge (1,4%) per l’encariment de l’electricitat, i els preus d’aliments i begudes no alcohòliques (1,2%). Per altra banda, es registren caigudes dels béns i serveis lligats amb el sector turístic

A Catalunya, l'IPC interanual del mes d’octubre se situa en l’1,9%, per tant, tres dècimes per sobre de l’indicador estatal. En termes interanuals es mantenen especialment inflacionaris els grups dels aliments i begudes no alcohòliques (3,0%) i del transport (2,9%). Pel que fa a l’índex mensual, a Catalunya, l’índex general dels preus ha tingut una variació del 0,8%, i està molt marcat per l’encariment del vestit i el calçat (11,0%), dels aliments i begudes no alcohòliques (1,1%) i de l’habitatge (1,1%).

L’IPCH espanyol baixa una dècima respecte del mes anterior i se situa en l’1,7%, mantenint-se per sobre de l’indicador de l’eurozona que, al mes d’octubre, s’ha mantingut en l’1,4%.

La darreres previsions del Banc d’Espanya situen una taxa mitjana d’inflació del 2% per al 2017.

CCOO considera que:

- La inflació dels grups de béns de primera necessitat (alimentació, habitatge, vestit i calçat) afecta especialment la ciutadania més vulnerable econòmicament.
- Els salaris reals (els salaris un cop descomptada la inflació) continuen caient. La classe treballadora segueix immersa en la política de devaluació salarial que va iniciar la darrera reforma laboral. Entre el 2012 i el 2016, la pèrdua mitja acumulada de poder adquisitiu a Catalunya ha estat del -5,9%.
- Enguany seguim amb la mateixa tendència: mentre els salaris segueixen caient (els costos salarials han disminuït un 0,4% al primer trimestre d’enguany), la inflació es manté a l’alça (amb una inflació prevista del 2,0% per al 2017). Malgrat la recuperació dels beneficis empresarials, el 2017 està sent un any de major empobriment de la classe treballadora.
- La productivitat basada en baixos salaris és sensible a les variacions dels costos energètics i a les fluctuacions de l’euro. Per tant, l’esforç que estan fent els treballadors i les treballadores pot veure’s anul·lat quan s’encareix l’electricitat o quan hi ha un euro fort (fet que succeeix ara). En canvi, una productivitat basada en el valor afegit és més sòlida i es manté més robusta front les inestabilitats conjunturals.

CCOO reclama:
- Increments salarials als convenis col·lectius, d’entre l’1,8% i el 3%, perquè la classe treballadora recuperi la pèrdua de poder adquisitiu, especialment en els sectors més precaritzats laboralment.
- Una política i cultura empresarial que aposti per incrementar la productivitat basada en l’alt valor afegit i en el treball de qualitat, i no en la devaluació salarial i la precarització laboral.
- En l’actual context de bonança empresarial, reclamem un major esforç redistributiu en el si de les empreses. Els centres de treball són el primer esglaó generador de la desigualtat o la igualtat socioeconòmica.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de novembre de 2017
14/11/2017

Comments