Inici‎ > ‎

Notícies Dona-Igualtat

CCOO condena el asesinato en Burgos de Josefa Santos, una delegada sindical comprometida con la lucha por la igualdad

1 d’ag. 2019, 3:43 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB


CCOO de Castilla y León quiere hacer llegar a toda la opinión pública de la Comunidad nuestra más firme condena por el asesinato en la tarde de ayer miércoles día 31 de julio en la localidad burgalesa de Villagonzalo Pedernales de nuestra compañera Josefa Santos, “Pepi”, dirigente sindical de nuestra organización y una compañera comprometida con la lucha por la igualdad. Es por ello que desde la Ejecutiva de CCOO-CyL hemos tomado la determinación de llevar a cabo durante la mañana de hoy jueves día 1 de agosto concentraciones de un minuto de silencio frente a las puertas de las diferentes sedes que tenemos repartidas a lo largo y ancho de la Comunidad. La de Valladolid tendrá lugar a las 12:00 horas. 


CCOO quiere, con estos actos, condenar de forma enérgica su asesinato en trágicas circunstancias ocurrido durante el día de ayer. Nuestro apoyo más sincero y solidaridad con el resto de su familia.

Marta, su compañera en el comité de empresa IGMO (empresa que gestiona el servicio de comedor en el colegio público de Villagonzalo Pedernales y donde trabajaba Pepi), ha querido dedicarle las siguiente palabras a título póstumo:

Aún no logramos asimilar tu partida, fue de un momento a otro sin que nadie nos imagináramos algo parecido. Fuiste más que una buena compañera, brillabas con luz propia. Juntas aprendimos a luchar por todo y por todos con honestidad y siempre con la verdad. Vivimos momentos difíciles pero nos quedamos con la alegría con la que afrontabas todo, y con tu serenidad en las dificultades. Echaremos de menos tu cordura y contundencia en tomar decisiones. Hemos tenido la suerte de compartir tu corta vida con nosotros y de disfrutar de ti. TE FUISTE PERO SEGUIRÁS SIENDO MUY GRANDE ALLÁ DONDE ESTÉS”.



28 de junio, el mayor orgullo

19 de jul. 2019, 3:19 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB   [ actualitzat el 19 de jul. 2019, 3:21 ]


Al trabajo sin armarios    

Llega el verano y con él llegan los arcoíris, el Orgullo y los aires de reivindicación de la igualdad, los derechos y la libertad de ser, del colectivo LGTBIQ . Nuestras calles y nuestras sedes se engalanan de colores, y en Madrid desde la FSS-CCOO organizamos nuestra participación en la que es la manifestación del Orgullo más importante de Europa, que congrega cada año a más de un millón de personas.

Aunque la Manifestación siempre es el primer sábado de julio en Madrid, la fecha de la efeméride es el 28 de junio, día en el que se conmemoran los disturbios de Stonewall. Este año hace 50 que en aquel bar de Nueva York la gente, en vez de huir de la policía, plantó cara, mostrando una valentía y un orgullo que prendió en muchos otros países. Estos hechos se consideran el primer acto de lucha contra un sistema, unas leyes y una sociedad no sólo homófoba, también misógina y racista, y el inicio del movimiento por la igualdad real y los derechos del colectivo de personas gais, lesbianas, bisexuales y transexuales.

Por fortuna, España es uno de los Estados del mundo donde existen mayores libertades y derechos para el colectivo y, como siempre, debemos tener muy presente que donde hay derechos es porque mucha gente ha luchado por ellos. El Día del Orgullo también es un buen momento para recordar y agradecer a tantas personas activistas ya mayores, que han vivido una realidad mucho peor que la presente y que han contribuido con su lucha, casi siempre anónima, a que hoy tengamos una sociedad mucho más justa e igualitaria. De ahí nuestro lema para esta campaña: “el mayor orgullo” , precisamente para recordar a quienes guardan el amargo recuerdo de la represión, quienes se mantuvieron firmes y valientes, y quienes saben bien que los derechos son frágiles, que las amenazas son constantes y que no hay que bajar la guardia.

Todavía queda mucho por conseguir y garantizar porque en los centros de trabajo aún quedan muchos armarios, porque todavía hay muchos delitos de odio, rechazo, discriminación y acoso en las escuelas por el solo hecho de tener una opción sexual o una identidad de género determinadas. El Orgullo sigue haciendo falta hoy día también a muchas personas para ser tal como son en los centros de trabajo, porque persiste el miedo al rechazo y a la discriminación. Nos queda recorrido hasta la igualdad real del colectivo, y en ese camino va a estar, como siempre, la FSS-CCOO.

La FSS-CCOO va a salir a manifestarse con alegría, entre colores y música, pero reivindicando con firmeza, como siempre, la igualdad real de todas las personas. Muy especialmente reivindicamos una ley estatal LGTBI que garantice en toda España una realidad igualitaria, donde todas las personas podamos ser, sentir y amar libremente.

Desde aquí hacemos un llamamiento para que trabajadoras y trabajadores, y ciudadanía en general, participen de los muchos actos sociales y culturales, manifestaciones y concentraciones que con el motivo del Orgullo van a tener lugar por todo el Estado.

 

Silvia Espinosa López, secretaria de Mujeres y Políticas LGTBIQ de la FSS-CCOO

CCOO de Catalunya condemna l'assassinat d'una dona a Terrassa a causa de la violència masclista i recorda el seu ferm compromís per a la seva erradicació

21 de juny 2019, 3:47 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB

Resultat d'imatges de CCOO VIOLENCIA DE GÉNEROCCOO de Catalunya condemna l’assassinat masclista d’una dona a Terrassa, i novament expressa el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix vers les dones només pel fet de ser-ho.


CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per erradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el compromís ferm per cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol de les violències.

Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condol a la seva família i entorn, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per erradicar la violència masclista a sumar esforços perquè d’una vegada per totes la violència contra les dones sigui definitivament erradicada.

CCOO de Catalunya recorda que compta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, SIAD, en l’àmbit laboral, per qualsevol tipus de discriminació o violència que pateixi una dona.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de juny de 2019

Telèfon 900 900 120: atenció 24 h contra la violència masclista.
20/06/2019

8 de Març del 2019: CCOO convoca VAGA LABORAL de 2 hores

15 de febr. 2019, 3:29 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB

-Prou bretxes, violències i desigualtats!

FotoCCOO convoca vaga laboral de 2 hores el 8 de Març del 2019. Amb el lema "Prou bretxes, violències i desigualtats!", la convocatòria té els següents objectius:

- Eliminar tot tipus de bretxa i desigualtat.
- Posar fi a tot tipus de violència.
- Contribuir a eliminar les desigualtats i les discriminacions.

Feu clic per veure:
- El cartell de la vaga laboral de 2 hores amb motiu del 8 de Març.
- L'adhesiu de la vaga laboral del 8 de Març.
- El full informatiu sobre la vaga laboral del 8 de Març.
- El manifest de CCOO de Catalunya amb motiu del 8 de Març.

14/02/2019 

El problema de la feminización de la profesión médica, de Silvia Espinosa López

31 de gen. 2019, 1:21 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB


    - CONTRAINFORMACIÓN. PeriodismoFotografía de Txefe Betancort. incómodo publica en su nueva sección Feminismo 30 días, 30 opiniones, el siguiente artículo de Silvia Espinosa López, secretaria de Mujeres e Igualdad de la Federación Estatal de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de Comisiones Obreras, sobre el problema de la feminización de la profesión médica.



    EN LAS ÚLTIMAS SEMANAS leo una noticia que me produce un muy desagradable déjà vu: el Consejo de Colegios Oficiales de Médicos de Castilla y León presenta un estudio demográfico sobre profesionales colegiados en su Comunidad Autónoma. En él “descubren”, una vez más, que en la profesión médica cada vez son más las mujeres. Tanto es así, que en la franja de edad de menos de 35 años representan ya el 68,7%. Los 16 señores y 2 señoras que conforman el consejo, no dudan en señalar que tal circunstancia supone un grave problema -junto con la alta edad de las plantillas- para el futuro del servicio sanitario, y el fortalecimiento de las capacidades organizativas y de gestión de las instituciones sanitarias. La única razón aparente que sostiene que la feminización sea un grave problema es que las mujeres parimos.

    Como soy muy empática, me puedo imaginar la alarma y el dolor que supone en estos medios -tan anacrónicos como son los colegios profesionales- constatar que en pocos años la profesión va a ser de las más feminizadas; una profesión, por otra parte, con tanto poderío y prestigio, a la que históricamente las mujeres no tuvieron acceso. En la Edad Media se quemaron a muchas mujeres por osar tener conocimientos sobre medicina, por brujas, pero, claro, hoy día se entra en las facultades de medicina por pura nota de corte, e impedir la entrada de mujeres es más difícil… ¿Cómo han cambiado los tiempos, verdad, consejeras y consejeros del Colegio de Médicos de Castilla y León? Bueno, por el momento tienen el consuelo de que la “cúpula de la sanidad” está ocupada en su mayor parte por varones. Disfruten de ello, porque les va a durar poco.

    Como decía, no es la primera vez que salimos a rebatir, desde la Federación Estatal de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de Comisiones Obreras, este tipo de afirmaciones a las que se llega desde planteamientos profundamente machistas, en boca de personas de mucho peso dentro del ámbito sanitario. El 18 de junio de 2012, en un artículo titulado La crisis agudiza los problemas de la feminización que publicó Diario Médico, José María Lailla (presidente de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia, SEGO, y Jefe del Servicio de Ginecología i Obstetrícia del Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues en aquel momento) expresaba el grandísimo problema logístico que suponía la feminización de las diferentes especialidades. Las razones, las mismas: las mujeres parimos y usamos los derechos de conciliación, muy por encima de los varones. En esta ocasión, el señor Lailla se atrevió a proponer soluciones drásticas: restringir el paso a tantas mujeres a las plazas MIR (examen para Médico/a Interno Residente) de las especialidades más “perjudicadas”, el acceso a las cuales lo da la nota de un examen (vaya papelón hubiera hecho este señor en otros tiempos…).

    La misma indignante canción se la escuchamos a Marina Geli i Fábrega, durante su mandato como Consellera de Salud en Catalunya, en los ya lejanos años del Govern Tripartit, y tengo que decir que dolió un poco más por ser mujer, médica, y en aquel tiempo, socialista.

    Y son sólo dos ejemplos de muchos, aunque hacía tiempo que no surgía el tema. Quizás los planteamientos de la extrema derecha, que han irrumpido en el panorama político, tengan algo que ver en esta vuelta al ruedo. Pero como sé muy bien que nunca hay que bajar la guardia, que siempre hay que estar en disposición de rebatir con argumentos y protestar con toda la fuerza disponible, y, como buena feminista, que tengo la virtud de ser muy “cansina”, ¡vamos allá otra vez!

    El problema, señoras y señores del Consejo, no es la feminización de la profesión médica; el problema es que las mujeres asumamos todavía casi en solitario los necesarios cuidados que requieren las familias y los hogares. La moneda de pago que recibimos por asumir todo este trabajo invisible, que no se cobra, es la discriminación laboral que ustedes reflejan en sus conclusiones. El problema es que no llega todavía la corresponsabilidad de los hombres ni de la sociedad (a través de servicios públicos de calidad) en esos trabajos de cuidados que requiere la reproducción de nuestra sociedad, y la continuidad de la vida humana misma. Cuidado con lo que dicen, porque sus conclusiones constituyen una discriminación por razón de sexo, y un delito en voz alta según la ley de igualdad, aprobada en marzo de 2017. Yo me atrevo a aconsejarles aquello de “donde dije digo, digo Diego”, no vaya a ser que tengan un disgusto.

    A las facultades llegan las personas que han acreditado estar más cualificadas, punto. Ustedes también se refieren al grave problema que supone tener unas plantillas sanitarias muy envejecidas y en eso estamos de acuerdo. Cada vez tenemos más dificultades por la escasez de personal médico.

    La oferta de plazas de formación sanitaria especializada se realiza en la actualidad sin un estudio de necesidades previo por parte de la Administración que la oriente, en contra de lo que dice la Ley de ordenación de las profesiones sanitarias, de 2014, por lo que esta oferta no está cumpliendo con su principal objetivo, que es garantizar las necesidades futuras de especialistas para nuestro sistema sanitario y sociosanitario.

    La Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de Comisiones Obreras realiza cada año un estudio para analizar las plazas ofertadas de formación sanitaria especializada. En 2018, una de las conclusiones fue que, de haberse mantenido constante el número de plazas ofertadas en 2010 durante el resto de años entre 2011 y 2018, se tendrían que haber ofertado 4.000 plazas más, por lo que faltan en nuestro sistema sanitario 4.000 especialistas. Cosas de la crisis, y una barbaridad que se nos viene encima de manera vertiginosa.

    Tomen nota y digan algo que ayude, señores y señoras del Consejo de Médicos de Castilla y León, pues éste sí es uno de los graves problemas para la profesión médica y la calidad de nuestro servicio público de salud, ¡no la feminización de la profesión!

    Silvia Espinosa (@SilviaFSSCCOO) es secretaria de Mujeres e Igualdad de la Federación Estatal de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de Comisiones Obreras (@fssccoo)

    Manifest amb motiu del Dia Internacional de la no Violència contra les Dones i Nenes

    13 de nov. 2018, 9:21 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB   [ actualitzat el 13 de nov. 2018, 9:22 ]


    FotoLes violències contra les dones pel fet de ser dones esdevenen l’exemple més dur, dolorós i greu de la discriminació masclista. Suposen una greu vulneració dels drets i de la llibertat de les dones i formen part de la vida quotidiana, social i laboral de les dones de totes les edats, orígens, creences, condicions, opcions i classes. I es produeixen en el conjunt de les relacions socials.

    A Catalunya, des del 2008, més de 100 dones, i en alguns casos les seves filles i fills, han estat assassinades per part de parelles o exparelles. En un any es reben més de 13.000 denúncies de violència en l’àmbit de la parella i el sistema judicial denega més del 50% de les ordres de protecció que se sol·liciten. Més de 1.000 homes són denunciats anualment per delictes contra la llibertat sexual i el 4% de les dones s’han vist obligades alguna vegada a deixar la feina a causa de l’assetjament sexual.

    Feu clic per veure el manifest de CCOO de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de la no Violència contra les Dones i Nenes 

    La FSS-CCOO saluda la iniciativa del Ministeri de creació d'un Observatori de Salut de les Dones

    5 de set. 2018, 10:00 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB


    La FSS-CCOO manifesta la seva voluntat de col·laboració per introduir i fomentar la perspectiva de gènere en les polítiques sanitàries.

    La FSS-CCOO saluda la iniciativa del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social d'establir el mandat de creació com a òrgan col·legiat de l'Observatori de Salut de la Dona, la finalitat és la millora del coneixement de les causes i determinants de la salut de la dona, així com la difusió de coneixements que contribueixin a promocionar serveis de qualitat adequats i la promoció d'anàlisi i estudis en col·laboració amb els agents socials implicats per aconseguir èxits en la salut i en la qualitat de vida de les dones. 

    Aquest Observatori, que va ser creat el 2004, va desaparèixer com organisme públic per l'aplicació de retallades de l'anterior Govern de Mariano Rajoy. 

    Des de la FSS-CCOO vam saludar la seva recuperació i esperem que es doti de les eines necessàries per fer efectives les decisions que es prenguin en aquest àmbit i, manifestem la nostra voluntat de col·laboració per introduir i fomentar la perspectiva de gènere en les polítiques sanitàries. 

    La nova estructura orgànica bàsica del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar es va publicar en el RD 1047/2018, de 24 d'agost.

    Aturem l'odi i l'LGTBIfòbia

    26 de juny 2018, 8:40 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB


    Amb motiu del 28 de juny, Dia per l'alliberament LGTBI, la Comissió Unitària 28 de Juny, de la que forma part CCOO de Catalunya, ha organitzat un seguit d'actes i manifestacions a diverses poblacions amb el lema 'Aturem l'odi i l'LGTBIfòbia' per a l'alliberament de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersexuals.

    A més, des de l'Àmbit LGTBI de CCOO de Catalunya, el 28 de juny, a les 12.00 hores, al vestíbul del local de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16 de Barcelona), es presentarà el nou full d'afiliació que inclou el gènere no binari, i és llegirà el manifest de CCOO amb motiu del dia de l'orgull LGTBI.

    El 30 de juny, a les 18.30 hores, a la Plaça Universitat de Barcelona, tindrà lloc la manifestació reivindicativa 'Aturem l'odi LGTBI', que comptarà amb la participació de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya.

    Feu clic per veure el cartell Aturem l'odi i l'LGTBIfòbia o el cartell de l'Àmbit LGTBI de CCOO de Catalunya amb motiu del dia de l'orgull LGTBI

    www.28juny.org
    facebook.com/cu28juny
    instagram.com/cu28juny
    @cu28juny
    #aturemOdi28j

    Des de la FSS-CCOO ens unim a la indignació i vergonya per la sentència de la "manada"

    27 d’abr. 2018, 7:30 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB


    • Article de la secretària de la Dona i Polítiques LGTBIQ de la FSS-CCOO, Silvia Espinosa López
    Manifestació davant del Ministeri de Justícia a Madrid

    Manifestació davant del Ministeri de Justícia a Madrid

    Ahir 26 d'abril del 2018, va ser un dia nefast per a les dones. Un mal dia en què vam conèixer, per fi i després de seguir el cas al detall, la sentència sobre la violació en grup de "ramat". 

    Esperàvem una sentència exemplaritzant i ho va ser, però no en el sentit just de defensa a la víctima i càstig als monstres, sinó en el contrari. El que pensàvem que havia de ser una eina contra les més de 1.000 violacions que es denuncien a l'any a Espanya, i contra les altres milers que es pateixen en silenci i impunement, es va convertir davant dels nostres ulls atònits en un missatge que ens fa més vulnerables a nosaltres, i més forts als monstres.

    Ja durant el procés ens va indignar que no es tinguessin en compte, com a prova, els missatges entre ells previs al viatge a Pamplona, ​​missatges en què preparaven la "diversió" cridant-la pel seu nom "... que després volem violar tots". En canvi, sí que es va admetre com a prova que ella somrigués a les fotos després de l'agressió, echándosele en cara que seguís amb la seva vida ... la cosa pintava malament, perquè s'estava jutjant més a ella que a ells, però hi va haver veus juristes que van dir que tot era per protegir el procediment, perquè després no es pogués escapolir ramat recolzant-se en un mal pas durant el procés.

    Però centrem-nos en el missatge de la sentència: NO ÉS VIOLACIÓ, és només abús sexual continuat, ja que no es reconeix ni violència ni intimidació. Que cinc homes joves adults, forts, fiquin a una noieta de 18 anys en un portal i li facin el que li van fer, que el gravessin per a alegria de la resta del ramat i perquè la humiliació fos pública, que la deixessin com una despulla , malmesa, i li robessin el mòbil perquè no pogués demanar ajuda en una ciutat estranya, no es considera ni tan sols intimidació. No la van copejar ... li van fer coses molt pitjors, però no es considera violència. Se suposa que ella no s'havia d'haver quedat quieta, se suposa que havia d'haver cridat de dolor, que s'hauria d'haver resistit ... encara sort que no ho va fer, perquè potser ara estaria morta.

    Però crec que el pitjor de tot en la sentència és la consideració del consentiment, ja que s'entén que el va donar, encara que sota pressió. I, encara que no sóc jurista, el sentit comú em diu que com es pot considerar un consentiment donat sota una pressió extrema de superioritat física, quan s'està mig borratxa i sola davant de cinc monstres? Es retorça el concepte de consentiment, creant un precedent perillosíssim, un reclam claríssim que aboca al fet que una dona, davant d'una violació de la qual no es pot lliurar, tingui dues opcions: o resistir amb el risc de perdre la vida, o sotmetre sabent que després es va a entendre que no va ser violació.

    Però, com deia la meva mare, no hi ha mal que per bé no vingui (encara que aquest mal és molt gran), perquè el dia va acabar amb centenars de milers de persones, per tota la geografia espanyola, manifestant la seva repulsió per una sentència que ens enfonsa en la vergonya i la indignació. Estic segura que aquesta nova ofensa a les dones va encendre encara més el foc transformador que és el feminisme, perquè bufen vents de canvi, i qui no vegi, és que no ho vol veure.

    Des de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) ens vam unir al rebuig i la indignació del moviment social, i ens comprometem a seguir lluitant contra les violències masclistes, entenent que aquesta sentència marca un punt d'inflexió en aquesta lluita. Continuarem exigint la dotació pressupostària compromesa per al desenvolupament del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, i l'adhesió al Conveni d'Istanbul, per ampliar el concepte de violència i reconèixer com a tal les agressions sexuals. Animem a treballadors i treballadores, ia la ciutadania en general, a participar en les manifestacions de l'1 de Maig, que aquest any serà més morat que mai, i en les moltes altres que vindran després.

    Vives, lliures i unides contra la bretxa salarial

    22 de febr. 2018, 5:20 publicada per Secció Sindical CCOO-HMB


    cartell

    cartell

    Avui, dia 22 de febrer, des de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) celebrem el Dia Internacional per la Igualtat Salarial que aquest any, a pocs dies de la Vaga General feminista convocada per CCOO, adquireix una força reivindicativa molt més intensa. A més, en el dia d'avui al Congrés dels Diputats prendrà en consideració la iniciativa d'Units Podem per tramitar una llei d'igualtat retributiva entre dones i homes. La proposició de llei, debatuda en ple aquest passat dimarts, ha comptat amb el suport de tots els grups excepte el PP.

    La bretxa salarial és una de les nostres grans raons per anar a la Vaga pels drets de les dones, i és que la discriminació salarial és el resultat de les moltes desigualtats que elles pateixen encara en l'àmbit laboral. És un fenomen de certa complexitat, ja que necessita d'una anàlisi integral de la situació per a ser comprès cosa que moltes vegades, per ignorància o per conveniència, no es porta a terme. 

    Si el 2015 el sou mitjà de les treballadores espanyoles va ser 5.941 euros menor que el dels treballadors, no va ser perquè les empreses paguin sous base diferents a uns que a altres, això seria il·legal. Les raons de la bretxa no donen la cara, cal buscar-les perquè estan amagades.

    Un fenomen habitual és que els treballs que fan uns i altres no es valoren igual, i per tant no són igualment remunerats. Per què hi ha plusos de perillositat per gestionar màquines i no per usar productes químics que poden donar-se en sectors molt feminitzats com sanitat o neteja? Històricament, s'han valorat més els treballs que han requerit força física que destresa manual; molt més els treballs relacionats amb la ciència o la tecnologia que els relacionats amb l'educació o la cura i benestar de les persones.

    La segregació ocupacional i sectorial és un tret tossut i estructural del nostre mercat de treball, i seguirà sent-ho mentre l'educació, la manca de referents i els rols de gènere empenyin a les dones a triar professió. Allà on les dones es concentren, solen ser sectors pitjor valorats i pagats, i hi ha major bretxa salarial en els sectors feminitzats que en els masculinitzats. Segons l'INE, a 'Activitats sanitàries i serveis socials', amb un 79% de dones, la bretxa salarial és del 27,24%; a 'Activitats immobiliàries', amb un 67% de dones, bretxa del 32,74%. En canvi, a 'indústries extractives', amb només un 10% de dones, la bretxa és del 16,09% a favor de les dones; o 'Construcció ", amb un 9% de dones i una bretxa del 13,21%.

    Les dones dediquen menys temps que els homes al treball productiu, i és que dediquen molt més temps que ells als treballs del tenir cura famílies i llars. Les prestacions socials van en consonància a les cotitzacions, ia Espanya el 75% de les jornades parcials són per a elles, no perquè les vulguin, sinó perquè no troben feina a temps complet, o perquè els surt més a compte que pagar les cures per la seva família.

    Moltes dones no són conscients de la desigualtat fins que són mares. La bretxa salarial és més petita en els trams d'edat més baixos, i comença a créixer a partir dels 30. Quan els fills i filles vénen al món, són elles les que redueixen jornades, les que fan servir les excedències i altres permisos de conciliació , que les allunyen de les seves professions i dels seus llocs de treball. La decisió es sol prendre perquè elles guanyen menys, i perquè criar és encara "cosa de dones". La culpa s'inculca a les dones des de nenes, i res hi ha pitjor en aquesta societat que una mala mare. La manca de coresponsabilitat dels homes amb el treball de les cures és encara aclaparadora (dedicació de 2,5 hores diàries més que ells segons l'INE), i encara que avancem ho fem a un ritme massa lent,

    Una altra discriminació a tenir en compte és el sostre de vidre o la major dificultat que tenen les dones per ocupar llocs de poder i responsabilitat. Encara que segons l'INE a Espanya el percentatge de dones graduades en educació superior és d'un 53,1%, la seva participació en els consells de les empreses de l'IBEX 35 es situa en només un 20%. Hi ha més dones graduades que homes, però més homes graduats que ocupen llocs segons la seva titulació que dones.

    En definitiva, Com molt bé donats L'Estudi de la Secretaria de Dones i Igualtat Confederal 'La Bretxa salarial, el factor de fallida Democràtica', "Inserció La Bretxa salarial ÉS EL RESULTAT DE alcalde explotació Empresarial i desigualtat laboral Que pateixen les dones en el seu i trajectòria en el Mercat de Treball, que un cop Té el seu el seu origen en la desigualtat social, cultural, educativa, a las tasques de Cures, etc ... que suporten les Dones from nenes i que les va predisposant als rols Assumir i tasques Diferents durant la seva vida ". 

    Des de la FSS-CCOO TENIM És clar que per a Acabar amb la bretxa salarial Hi ha Que ACTUAR I Minimitzar Totes i Cada Una de les discriminacions que pateixen les Dones Dins i Fora de l'Àmbit Laboral, en aquesta lluita Estem i estarem Fins aconseguir-ho.

    Des d'aquí animem a la participació de treballadors i treballadores en la Vaga General parcial convocada per al 8 de març, així com en les grans mobilitzacions que tindran lloc en el Dia Internacional de la Dona. 

    1-10 of 95